Vilardaga’s Weblog

Un altre exemple de la web 2.0 o la web social són els wikis. Aquesta paraula prové del terme hawaià wikiwiki que vol dir ràpid. Aplicant-ho al context d’Internet, el wiki és un programa que serveix per crear pàgines web de manera senzilla amb la particularitat que tothom pot escriure, editar, corregir o esborrar. La utilitat principal d’aquest programa és aprofitar el coneixement de cada usuari per crear una web molt completa. L’exemple més conegut, sens dubte, és la wikipèdia.

El nostre grup de classe també hem decidit sumar-nos-hi i provar aquesta tecnologia. Hem creat un wiki de turisme amb informació sobre algunes capitals. Està en construcció, i seguirà estant-hi durant molt de temps, però si la idea prospera podria convertir-se en un lloc de referència. Animeu-vos a afegir el vostre gra de sorra!

El següent article que tractarem és un comentari al vídeo de Mari Carmen Marcos:

Aquest vídeo ens parla de la manera de transmetre informació perquè arribi als usuaris correctament. A internet s’utilitzen dos mètodes bàsics per representar la informació: el text i les imatges. Per tant, aquests seran els conceptes principals del tema d’avui.

La visualització estudia de quina manera els elements visuals poden ajudar a entendre la informació. Els principals exemple de visualització són els gràfics, que representen un conjunt de dades d’una taula, i els mapes. Recentment, els mapes han estat molt utilitzats per representar informació perquè, gràcies a les icones, els usuaris no han de conèixer cap idioma concret per entendre’ls. Actualment, els mapes es fan servir per situar-hi fotos, botigues, llocs concrets, esdeveniments… Un exemple és Panoramio.

Normalment, les cerques que es fan en qualsevol buscador d’internet són molt poc visuals: el cercador ens recupera una llista seqüencial d’enllaços sense cap tipus de relació entre ells. Un altre problema són els mots sinònims o polisèmics.

Per solucinar-ho, alguns serveis com Vivísimo et deixen triar el punt de vista del terme que has buscat. Altres serveis volen augmentar la visualització de la cerca textual expressant els resultats amb arbres conceptual o amb facetes que ens mostren les relacions jeràrquiques i les paraules relacionades. Un exemple d’això és iBoogie.

Per buscar imatges es fa amb el text que les envolta, el títol o les etiquetes que les descriuen. Fins fa poc, eren els documentalistes els únics que establien les categories per classificar les imatges. Actualment, però, amb la invenció dels tags, qualsevol usuari pot descriure les imatges.

Ara amb la web 2.0, en què tothom pot participar, els lectors poden ser escriptors o, fins i tot, webmasters gràcies a la facilitat amb què es poden utilitzar aquests recursos. Un altre avantatge és que classificar i indexar és més fiable si molts usuaris deixen els seus tags formant un núvol de tags. Aquests estan ordenats alfabèticament però la mida de les paraules depèn de la seva importància, o sigui, del nombre d’usuaris que l’han utilitzat.

Els tags, però, també tenen inconvenients: els usuaris no són documentalistes i no controlen el vocabulari. Per tant, hi ha sinònims, paraules amb diferents llengües, paraules iguals amb diferent forma (singular o plural)… Tot això fa que es perdi informació.