Ja han començat els cursos d’estiu de la Universitat de Vic i, aquest any, m’he inscrit en dos: edició digital bàsica: llibres, fotografia i música i biohabitabilitat: la salut a través de l’habitat. De moment tots dos prometen molt!

El primer és semblant a l’assignatura d’Informació Electrònica amb la que vam crear aquest blog. Amb el curs d’estiu n’hem creat un altre amb blogger, el meu s’anomena Mavi.

Ja aniré comentant els recursos nous que ens presentin, de moment hem utilitzat el Google Docs i programes que permeten editar llibres com lulu i bubok.

Des d’avui mateix fins demà ( dia 18 ) a les 17:00 és el “Download Day”. Firefox 3 vol aconseguir el rècord Guinness del software més descarregat en 24 hores. El navegador web està creat per la companyia Mozilla i milers de persones externes que utilitzen programari lliure. Gràcies a això, s’adapta millor a les necessitats dels usuaris que, a més, tenen la possibilitat de personalitzar-lo.

Apart d’una interfície renovada, el Firefox 3 ens dóna més seguretat i més velocitat. Apart d’aquestes qüestions bàsiques, ofereix altres serveis com marcadors millorats, la possibilitat d’adjudicar etiquetes a les pàgines web dels marcadors, diversos complements, corrector ortogràfic (a veure si hi és amb català), ajuda per a principiants, canvi del disseny… Bé, ara només falta provar-lo i extreure’n el suc!

MuyComputer ha fet un anàlisi més detallat del nou Firefox

Després d’un llarg curs fent arxivística, m’he adonat del perill que corren les meves fotografies digitals! M’havia plantejat molts cops durant aquests 2 anys de revelar-les però, sobretot per mandra, no ho havia fet. Aquest és el gran problema de la fotografia digital: tires tantes fotos com vols, on i quan et vingui de gust i les guardes ben posadetes en carpetes, a l’ordinador o en qualsevol suport extern. Sense ocupar lloc ni molestar a ningú, s’estan allà fins que algun dia t’adones que aquel CD  de fa x anys no es pot obrir, o potser fins t’entra un virus (com va ser el meu cas) i se te les “menja” totes.

Tot i la mala experiència, les fotos seguien a l’ordinador. Finalment, m’he decidit a fer aquest gran pas. He selecionat piles i piles de fotos i n’he escollit unes quantes per portar-les a revelar (ja era hora!).  En qualsevol cas, però, aquí tampoc s’acaba l’aventura, ara falta organitzar-les, ordenar-les i potser descriure algunes dades essencials (On va ser allò? Qui és la dona que surt al costat de la meva mare? Quan va passar això? Etc.)

Ja arriba l’estiu, és el moment de guanyar uns quants “calerons” extres però no és tan senzill com sembla. Per sort, hi ha gent molt amable que t’agafarà el currículum i et donarà  les gràcies per haver-te presentat (si després t’agafen o no ja és un altre tema). Però, tothom ha trobat males cares i respostes impertinents, aquí hi ha unes quantes mostres de l’aventura de buscar feina:

-Aquí no necessitem mai ningú, no cal que tornis (fantàstic, una empresa/institució on és impossible posar-se malalt/fer vacances)

-Aquí hi ha masses pocs taulells/cadires per tots (aquesta biblio és massa petita per tots quatre, forastera)

-Ens sap molt greu però no trobem cap currículum amb aquest nom, segur que el vas deixar? (no, si la culpa és teva per no imprimir-lo en paper verd fluorescent)

-Si haguesis vingut l’any passat  ens hagués anat molt bé, no trobàvem ningú i va haver de venir una noia de fora! (però si l’any passat vaig deixar el currículum i em van dir que ja estava tot cobert o.O)

Bé, aquests són alguns dels exemples més o menys curiosos però no cal oblidar-nos de la frase més mítica:

“Ja et trucarem”

Com cada any, va ser la Patum de Berga. L’esperit de la festa no pot explicar-se en un missatge ni entendre-la mirant un vídeo, per tant, no ho intentaré. Aquest post és per fer una mica el tafaner i comentar el “vestuari” de la guita xica (boja pels amics). Com sabran els què van anar-hi, aquest any la festa ha estat una mica aigualida i, per tant, la nostra amiga s’ha posat al dia amb un nou “modelito” amb mantellina i barret a conjunt.

Aquest és el nou look que anomenarem “Girassols de bany”.

Aquesta és una imatge d’UshioCat, en trobareu més al seu espai de flick, passeu-vos-hi que val la pena!

Aquesta setmana ja hem acabat el curs i, per tant, l’assignatura d’Informació Electrònica. I què passarà amb el blog? Aquesta ha estat la pregunta de la última classe i hi he estat pensant. La qüestió era començar-ne un altre o continuar amb aquest. No és l’inici de la fi sinó la fi d’una etapa, la de l’assignatura. A partir d’ara, el blog serà més personal i tractarà altres temes però intentaré informar d’algunes novetats de l’àmbit de la Informació i la Documentació.

No borreu les subscripcions perquè, si tot va bé, els posts continuaran.

Un altre exemple de la web 2.0 o la web social són els wikis. Aquesta paraula prové del terme hawaià wikiwiki que vol dir ràpid. Aplicant-ho al context d’Internet, el wiki és un programa que serveix per crear pàgines web de manera senzilla amb la particularitat que tothom pot escriure, editar, corregir o esborrar. La utilitat principal d’aquest programa és aprofitar el coneixement de cada usuari per crear una web molt completa. L’exemple més conegut, sens dubte, és la wikipèdia.

El nostre grup de classe també hem decidit sumar-nos-hi i provar aquesta tecnologia. Hem creat un wiki de turisme amb informació sobre algunes capitals. Està en construcció, i seguirà estant-hi durant molt de temps, però si la idea prospera podria convertir-se en un lloc de referència. Animeu-vos a afegir el vostre gra de sorra!

Qui havia dit que les bibliotecàries o bibliotecaris són aquells éssers amb monyo (només en la versió femenina) que es dediquen a llegir llibres i fer callar els usuaris? Com ens veiem reflexats a les novel·les, a les sèries o a les pel·lícules? Segur que d’aquesta manera no.

Toshokan Sensou: Library War és una novel·la d’anime que tracta sobre l’alçament armat de les biblioteques per defensar els seus drets davant el govern que vol controlar la llibertat d’expressió.

O potser Read or die, una altra sèrie d’anime protagonitzada per una agent secret de la British Library (si, si, ho heu llegit bé, la Biblioteca Britànica). La protagonista és la Yomiko Readman que pot crear objectes reals a partir de paper: avions que volen de veritat, espases… L’únic límit el posa la imaginació.

Mireu l’article complet al blog Deakialli Documental.

Opening de Read or die

Opening de Toshokan Sensou: Library War

A veure si les tradueixen!

PD. XOP el fansub d’Anime i J-Dramas ja estan subtitulant Toshokan Sensou: Library War al català. Si algú està interessat en la sèrie passeu-vos pel seu blog!

Navegant per Internet pots trobar alguns individus més aviat molestos per la societat virtual: els trolls i els hoygans.

Començarem pels primers, aquests trolls no són éssers mitològics de color verd sinó participants de fòrums o blogs que deixen el seu comentari per fer reaccionar els altres usuaris. El seu objectiu principal és fer enfadar els altres participants, enfrontar-los entre ells o canviar el tema de la conversa per divertir-se o matar l’avorriment. Per fer-ho, utilitzen missatges grollers, ofensius (temes sexistes, racistes, religiosos…), mentides… Tot i la seva valentia, els trolls són anònims i, encara que n’hi ha gairebé per tot arreu, quan els busques són il·localitzables. Com lluitar contra ells? L’única manera que es coneix és intentar passar d’ells, sobretot no criticar-los ni respondre malament. O com es diu per Internet: “no alimenteu els trolls!”

La segona espècie, els hoygans no tenen tan mala fe ni semblen avorrits, al contrari, tenen molta pressa. Aquests són persones que no escriuen correctament, ni ortogràficament ni gramaticalment, utilitzen sovint les majúscules i pocs cops parlen sobre el tema que es tracta. La paraula “hoygans” sembla que prové de la costum d’alguns d’aquests de començar els missatges amb “Oigan!” per demanar ajuda sobre qualsevol tema. Solen donar el seu correu electrònic ja que molts no pensaran mai més a mirar si algú els ha contestat.

Finalment, només cal il·lustrar l’article amb un parell d’exemples i demanar disculpes per si algú s’ha sentit ofès o al·ludit ^^.

Exemple força extrem de troll al grup Charlatanes de Yahoo.

Exemple de hoygan en un fòrum sobre Servers E-Xtreme, tema general de preguntes i respostes.

A l’hora d’avaluar un blog o d’escollir subscriure-s’hi, es tenen en compte diversos factors. Segons l’article Evaluación y valoración de la calidad de un blog publicat per la comunitat de pràctiques sobre web social del CEDIC, els elements que es tenen en compte són: l’autoria del blog, el disseny de la interfície, el contingut, l’antiguitat i la freqüència d’actualització, els enllaços, els enllaços d’entrada, els comentaris i l’audiència.

Precisament, vull centrar-me en els enllaços d’entrada o inbound links, aquests són els enllaços que van des d’altres pàgines web cap a la teva i és un dels criteris per mesurar la visibilitat d’una web o blog.

Amb aquesta excusa, he anat remenant fins que he trobat una eina força curiosa (o útil) que avalua diversos aspectes de les webs (sobretot la visibilitat) i els dona un rang de manera més o menys encertada. Aquest servei és el Genuine Web Directory de l’IDK (I Don’t Know). Els aspectes que té en compte s’agrupen en les següents categories: resum de la web (títol i metadades), estat de la web (anys, maduresa…), rang i tràfic (segons el rànquing de Google i Alexa), enllaços d’entrada (de Google, Yahoo, Altavista…), pàgines indexades pels cercadors i enllaços des de llocs socials (dominis .edu o .gov, des de la wikipèdia…). Finalment, dóna el rang de la pàgina web i una aproximació dels dòlars que valdria!

Proveu-ho, és divertit (i una mica depriment).

Aquest exemple és del meu blog:

L’enllaç tarda molt a carregar-se…  Si teniu problemes podeu entrar al Genuine Web Directory i provar-ho vosaltres mateixos.