Vilardaga’s Weblog

Aquesta setmana ja hem acabat el curs i, per tant, l’assignatura d’Informació Electrònica. I què passarà amb el blog? Aquesta ha estat la pregunta de la última classe i hi he estat pensant. La qüestió era començar-ne un altre o continuar amb aquest. No és l’inici de la fi sinó la fi d’una etapa, la de l’assignatura. A partir d’ara, el blog serà més personal i tractarà altres temes però intentaré informar d’algunes novetats de l’àmbit de la Informació i la Documentació.

No borreu les subscripcions perquè, si tot va bé, els posts continuaran.

A l’hora d’avaluar un blog o d’escollir subscriure-s’hi, es tenen en compte diversos factors. Segons l’article Evaluación y valoración de la calidad de un blog publicat per la comunitat de pràctiques sobre web social del CEDIC, els elements que es tenen en compte són: l’autoria del blog, el disseny de la interfície, el contingut, l’antiguitat i la freqüència d’actualització, els enllaços, els enllaços d’entrada, els comentaris i l’audiència.

Precisament, vull centrar-me en els enllaços d’entrada o inbound links, aquests són els enllaços que van des d’altres pàgines web cap a la teva i és un dels criteris per mesurar la visibilitat d’una web o blog.

Amb aquesta excusa, he anat remenant fins que he trobat una eina força curiosa (o útil) que avalua diversos aspectes de les webs (sobretot la visibilitat) i els dona un rang de manera més o menys encertada. Aquest servei és el Genuine Web Directory de l’IDK (I Don’t Know). Els aspectes que té en compte s’agrupen en les següents categories: resum de la web (títol i metadades), estat de la web (anys, maduresa…), rang i tràfic (segons el rànquing de Google i Alexa), enllaços d’entrada (de Google, Yahoo, Altavista…), pàgines indexades pels cercadors i enllaços des de llocs socials (dominis .edu o .gov, des de la wikipèdia…). Finalment, dóna el rang de la pàgina web i una aproximació dels dòlars que valdria!

Proveu-ho, és divertit (i una mica depriment).

Aquest exemple és del meu blog:

L’enllaç tarda molt a carregar-se…  Si teniu problemes podeu entrar al Genuine Web Directory i provar-ho vosaltres mateixos.

El següent article que tractarem és un comentari al vídeo de Mari Carmen Marcos:

Aquest vídeo ens parla de la manera de transmetre informació perquè arribi als usuaris correctament. A internet s’utilitzen dos mètodes bàsics per representar la informació: el text i les imatges. Per tant, aquests seran els conceptes principals del tema d’avui.

La visualització estudia de quina manera els elements visuals poden ajudar a entendre la informació. Els principals exemple de visualització són els gràfics, que representen un conjunt de dades d’una taula, i els mapes. Recentment, els mapes han estat molt utilitzats per representar informació perquè, gràcies a les icones, els usuaris no han de conèixer cap idioma concret per entendre’ls. Actualment, els mapes es fan servir per situar-hi fotos, botigues, llocs concrets, esdeveniments… Un exemple és Panoramio.

Normalment, les cerques que es fan en qualsevol buscador d’internet són molt poc visuals: el cercador ens recupera una llista seqüencial d’enllaços sense cap tipus de relació entre ells. Un altre problema són els mots sinònims o polisèmics.

Per solucinar-ho, alguns serveis com Vivísimo et deixen triar el punt de vista del terme que has buscat. Altres serveis volen augmentar la visualització de la cerca textual expressant els resultats amb arbres conceptual o amb facetes que ens mostren les relacions jeràrquiques i les paraules relacionades. Un exemple d’això és iBoogie.

Per buscar imatges es fa amb el text que les envolta, el títol o les etiquetes que les descriuen. Fins fa poc, eren els documentalistes els únics que establien les categories per classificar les imatges. Actualment, però, amb la invenció dels tags, qualsevol usuari pot descriure les imatges.

Ara amb la web 2.0, en què tothom pot participar, els lectors poden ser escriptors o, fins i tot, webmasters gràcies a la facilitat amb què es poden utilitzar aquests recursos. Un altre avantatge és que classificar i indexar és més fiable si molts usuaris deixen els seus tags formant un núvol de tags. Aquests estan ordenats alfabèticament però la mida de les paraules depèn de la seva importància, o sigui, del nombre d’usuaris que l’han utilitzat.

Els tags, però, també tenen inconvenients: els usuaris no són documentalistes i no controlen el vocabulari. Per tant, hi ha sinònims, paraules amb diferents llengües, paraules iguals amb diferent forma (singular o plural)… Tot això fa que es perdi informació.

Aquest és el blog de l’assignatura Informació Electrònica de la UVic. Aquí tractarem temes relacionats amb fonts d’informació que podem trobar a internet (com ja indica el nom de l’assignatura). Espero que aquesta pàgina sigui d’utilitat per tots els internautes que naveguen perduts per internet.

Bon quatrimestre!!