Navegant per Internet pots trobar alguns individus més aviat molestos per la societat virtual: els trolls i els hoygans.
Començarem pels primers, aquests trolls no són éssers mitològics de color verd sinó participants de fòrums o blogs que deixen el seu comentari per fer reaccionar els altres usuaris. El seu objectiu principal és fer enfadar els altres participants, enfrontar-los entre ells o canviar el tema de la conversa per divertir-se o matar l’avorriment. Per fer-ho, utilitzen missatges grollers, ofensius (temes sexistes, racistes, religiosos…), mentides… Tot i la seva valentia, els trolls són anònims i, encara que n’hi ha gairebé per tot arreu, quan els busques són il·localitzables. Com lluitar contra ells? L’única manera que es coneix és intentar passar d’ells, sobretot no criticar-los ni respondre malament. O com es diu per Internet: “no alimenteu els trolls!”
La segona espècie, els hoygans no tenen tan mala fe ni semblen avorrits, al contrari, tenen molta pressa. Aquests són persones que no escriuen correctament, ni ortogràficament ni gramaticalment, utilitzen sovint les majúscules i pocs cops parlen sobre el tema que es tracta. La paraula “hoygans” sembla que prové de la costum d’alguns d’aquests de començar els missatges amb “Oigan!” per demanar ajuda sobre qualsevol tema. Solen donar el seu correu electrònic ja que molts no pensaran mai més a mirar si algú els ha contestat.
Finalment, només cal il·lustrar l’article amb un parell d’exemples i demanar disculpes per si algú s’ha sentit ofès o al·ludit ^^.
Exemple força extrem de troll al grup Charlatanes de Yahoo.
Exemple de hoygan en un fòrum sobre Servers E-Xtreme, tema general de preguntes i respostes.
Enllaç permanent
No hi ha comentaris
A l’hora d’avaluar un blog o d’escollir subscriure-s’hi, es tenen en compte diversos factors. Segons l’article Evaluación y valoración de la calidad de un blog publicat per la comunitat de pràctiques sobre web social del CEDIC, els elements que es tenen en compte són: l’autoria del blog, el disseny de la interfície, el contingut, l’antiguitat i la freqüència d’actualització, els enllaços, els enllaços d’entrada, els comentaris i l’audiència.
Precisament, vull centrar-me en els enllaços d’entrada o inbound links, aquests són els enllaços que van des d’altres pàgines web cap a la teva i és un dels criteris per mesurar la visibilitat d’una web o blog.
Amb aquesta excusa, he anat remenant fins que he trobat una eina força curiosa (o útil) que avalua diversos aspectes de les webs (sobretot la visibilitat) i els dona un rang de manera més o menys encertada. Aquest servei és el Genuine Web Directory de l’IDK (I Don’t Know). Els aspectes que té en compte s’agrupen en les següents categories: resum de la web (títol i metadades), estat de la web (anys, maduresa…), rang i tràfic (segons el rànquing de Google i Alexa), enllaços d’entrada (de Google, Yahoo, Altavista…), pàgines indexades pels cercadors i enllaços des de llocs socials (dominis .edu o .gov, des de la wikipèdia…). Finalment, dóna el rang de la pàgina web i una aproximació dels dòlars que valdria!
Proveu-ho, és divertit (i una mica depriment).
Aquest exemple és del meu blog:
L’enllaç tarda molt a carregar-se… Si teniu problemes podeu entrar al Genuine Web Directory i provar-ho vosaltres mateixos.
Enllaç permanent
5 Comentaris
Durant tots aquests mesos hem estat parlant de recursos socials que ens ofereix Internet: blogs de tot tipus, xarxes professionals… Avui, doncs, faré un comentari sobre els fòrums. Primer de tot, què és un fòrum? Doncs és un espai de discussió i opinió. Expressat així, sembla el mateix que un blog però té algunes diferències: es dóna més importància als usuaris que no al propietari del fòrum, és a dir, el creador té la missió d’administrar-lo, presentar temes de debat, fer de moderador… En canvi, els encarregats de redactar articles amb la seva opinió són els usuaris que també poden plantejar temes nous.
Hi ha molts tipus diferents de fòrums: de text o imatges, d’un grup d’amics o per tothom, de temàtica general o específica… Actualment, potser han perdut protagonisme davant els blogs però molts complementen pàgines web i serveixen per plantejar dubtes, escriure consells, valorar uns productes…
Realment, no estic gaire posada en el tema però m’han recomanat dues eines que semblen útils per crear el teu propi fòrum:
La primera és Forocatalan que et permet crear un fòrum gratis en la llengua que vulguis, fins i tot en català (no del tot correcte). L’altre és Myforum. Aquest últim, però, té un desavantatge: si et fas el fòrum acceptes que t’enviïn publicitat al correu electrònic.
Enllaç permanent
No hi ha comentaris
Aquesta setmana, com estava previst i sense més complicacions, afegeixo el podcast fet amb tota la classe i que està penjat a Gcast. (La música l’hem tret de Jamendo, una web per compartir i descarregar cançons d’artistes legalment).
Podcast iel2008
Blogs comentats:
Enllaç permanent
No hi ha comentaris
Hola de nou! Aquest cop no haureu de llegir cap article perquè el trobareu gravat en un audio penjat a gcast. El tema, doncs, són els podcasts o blogs en format audio. La meva intenció era penjar la gravació aquí mateix però sembla que el wordpress no accepta el codi que ofereix gcast, per tant, us deixo l’enllaç.
Presentació del Postcast
Enllaç permanent
2 Comentaris
Una xarxa professional és un grup de gent, estudiants o treballadors de diferents escoles i empreses, que tenen l’objectiu de conèixer més persones que els puguin ser útils. Els tres objectius principals de LinkedIn són: trobar companys de classe o empresa passats i presents, trobar oportunitats de feina mitjançant els contactes que es fan a LinkedIn i compartir consells i informació entre empresaris.
En resum, el servei de LinkedIn permet posar en línia el teu currículum per transmetre’l a altres professionals del teu sector. En la teva pàgina o perfil hi ha espai per les teves dades personals (àrea geogràfica i foto), descriure la feina que estàs fent a l’actualitat (empresa, tipus, nombre de treballadors, àrea d’actuació, durada del contracte…), experiència professional o feines passades, estudis universitaris cursats i escola on els has fet, recomanacions que tinguis i connexions amb altres membres de LinkedIn, resum del què has fet, les teves especialitats i altres dades (aficions, pàgines web o blogs, associacions als quals pertanys i premis que has obtingut).
Aquest currículum és força complert però, personalment, trobo a faltar un lloc on posar altres cursos, ja que l’apartat estudis només admet escoles universitàries. Per exemple, crec necessari posar en un currículum les llengües que es coneixen.
Finalment, la meva valoració personal del recurs LinkedIn: crec que aquest servei de currículums en línia és una mica massa americà, és a dir, potser aquí al nostre país no és prou conegut i utilitzat però, com es sol dir, mai se sap d’on poden sortir les oportunitats. Tot i això, crec que és força interessant utilitzar el LinkedIn per donar-te a conèixer i aprofitar les connexions que puguis tenir. Realment és una eina molt complerta i permet delimitar molt bé el perfil professional. Si voleu un exemple aquesta és la meva web amb el currículum a LinkedIn.
Així doncs, a provar-ho i que hi hagi sort!
Enllaç permanent
No hi ha comentaris
Què és Pageflakes?
Pageflakes vol ser una pàgina d’inici a la navegació per Internet. Per això, t’ofereix eines i recursos que poden ser útils per a la cerca d’informació. La web està organitzada en mòduls anomenats flakes organitzats en columnes que poden ser: calendaris, notes, missatges, cercadors, blogs, pàgines web…
A més, la comunitat Pageflakes permet buscar pàgines per tema i persones que les han publicat. La cerca es pot fer per paraula clau, popularitat o data de publicació. En la cerca personal es pot restringir per gènere i edat.
Què ens ofereix?
Realment, aquesta pregunta costa de respondre amb poc espai, Pageflakes pot oferir gairebé tot el què es pugui demanar a una pàgina d’inici. Hi ha diferents tipus de flakes: eines, jocs i enllaços a webs o blogs. Dins d’aquestes webs preseleccionades en trobem sobre temàtica diversa: canals de notícies, de política, d’esports, de tecnologia, de compres, de ciència, de negocis, de salut, d’esport, de viatges, d’entreteniment… A més, pots enllaçar al teu correu electrònic i als núvols de tags de delicious (un servei per guardar les pàgines preferides). També es poden aprofitar altres aplicacions: calculadores, calendaris per marcar dates, llistes de tasques per fer, notes, missatges, buscar rutes de carretera, el temps, jocs, convertidor d’unitats, llibre d’adreces… En resum, tot el què et puguis imaginar.
Un altre aspecte positiu és l’elecció de fer una pàgina pública, privada o per un grup de persones que has de convidar. Cal dir que la interfície és amigable i és molt fàcil de crear la teva pròpia pàgina. Vegeu-ho més clarament a la meva web: Moria112 Pageflakes.
Què en pensa l’altra gent?
Un article de la revista Pc Magazine ens parla de les pàgines d’inici i, concretament, d’alguns exemples. En resum, comenta que Pageflakes (juntament amb Netvibes) és un dels serveis més nous i ofereix un disseny de pàgina fluid amb molts mòduls, eines i àrees de contingut. Les pàgines es poden personalitzar amb diferents títols, colors i temes. A més, permeten compartir mòduls amb amics i, si té èxit, amb el públic en general. Concretament, Pageflakes és la versió “fàcil” de MyYahoo i té una interfície molt bona i molts flakes per afegir, uns 240.000. L’article complet és Les millors pàgines d’inici de la web.
Segons un article del blog d’Urbgeek, les aplicacions de Pageflakes, en comparació amb altres pàgines d’inici, són a nivell personal, no comercial. Es basen en l’aspecte social de la xarxa permetent organitzar blogs, notícies, pel·lícules i altres serveis. L’article complerts s’anomena Flakes, Modules, Widgets, Web Parts… Oh My!
Com es pot aprofitar per l’àmbit bibliotecari?
Una web del Pageflakes pot servir com a pàgina d’inici o per posar, en una espècie de mosaic, les novetats o els aspectes més importants que es volen transmetre des de qualsevol centre de documentació. Ens pot interessar informar als usuaris sobre els esdeveniments que es duran a terme mitjançant un calendari, posar enllaços a la nostra pàgina web i al nostre blog o, fins i tot, posar fotos i vídeos. Si es vol una pàgina privada per un grup de persones, a més, hi ha l’opció de posar una llista amb les tasques per fer, deixar missatges… Realment, si s’aprofita podria ser una eina molt útil. Un bon exemple és la pàgina de la biblioteca de Palafrugell que ha aprofitat aquest recurs.
Enllaç permanent
No hi ha comentaris
Les sigles RSS signifiquen Really Simple Syndication, l’RSS és un programa que permet redifondre el contingut d’un blog sense necessitat de visitar-lo. Per aprofitar l’RSS utilitzarem un programa anomenat agregador que interpreta el llenguatge que utilitza l’RSS, normalment xml.
Ara que ja tenim els conceptes generals, ens cal triar un agregador per utilitzar, les tres opcions estudiades són: el Google reader, el Bloglines i el Planetaki.
Google reader
Destaca per la seva interfície i la facilitat amb què es pot utilitzar. Utilitza un disseny semblant al dels correus electrònics, que resulta familiar a tots els usuaris. La informació està ben presentada i es senzill trobar allò que es busca.
Per afegir recursos és molt fàcil, des de la pàgina principal pots escriure la url de la web o, si no ho tens clar, disposes de la opció discover. Des d’aquí, simplement amb el nom d’usuari, pots registrar-te a blogs de WordPress, Flickr, Blogger… A més, pots triar entre els temes predeterminats o buscar els blogs fent una cerca per paraula clau. Google reader disposa d’altres eines com estadístiques sobre els blogs, rebre avisos al mòbil, accés al correu electrònic de gmail…
Bloglines
Aquest agregador s’assembla al Google reader en la seva estructura i serveis: la interfície també és simple i fàcil d’utilitzar. Cal destacar el gran nombre de blogs predeterminats que t’ofereixen per agregar, hi ha molta informació sobre qualsevol tema.
El sistema per agregar pàgines noves és semblant al del Google reader però hi ha algunes opcions més: grups de correu, notícies, comunitats, cerca per paraula clau o una gran novetat: buscar feina. Bloglines és més complert pel que fa a les cerques i els serveis. S’ha de destacar la possibilitat de fer-te el teu propi blog.
Planetaki
Finalment, comentarem aquest recurs. Planetaki és un agregador molt simple, principalment indicat per principiants o per persones que no vulguin afegir gaires blogs ja que no permet organitzar-los en carpetes. La presentació és massa simple i embolicada: les novetats es situen en una llista contínua sense diferenciar ni de quin blog provenen. Planetaki tampoc ens permet fer cerques, simplement podem posar la url del que volem agregar.
Finalment, com a l’article Flickr vs. Fotolog, només cal dir que cadascú triï l’agregador que li vagi més bé per les seves necessitats. Personalment, descartaria Planetaki per la seva excessiva simplicitat. En el meu cas, he escollit el Google reader per la comoditat de la interfície i l’accés a gmail, el correu electrònic de google, amb el mateix compte. En tot cas, però, si no saps quins blogs agregar, la millor opció és el Bloglines que té més opcions i la possibilitat de fer el teu propi blog.
Enllaç permanent
No hi ha comentaris
El següent article que tractarem és un comentari al vídeo de Mari Carmen Marcos:
Aquest vídeo ens parla de la manera de transmetre informació perquè arribi als usuaris correctament. A internet s’utilitzen dos mètodes bàsics per representar la informació: el text i les imatges. Per tant, aquests seran els conceptes principals del tema d’avui.
La visualització estudia de quina manera els elements visuals poden ajudar a entendre la informació. Els principals exemple de visualització són els gràfics, que representen un conjunt de dades d’una taula, i els mapes. Recentment, els mapes han estat molt utilitzats per representar informació perquè, gràcies a les icones, els usuaris no han de conèixer cap idioma concret per entendre’ls. Actualment, els mapes es fan servir per situar-hi fotos, botigues, llocs concrets, esdeveniments… Un exemple és Panoramio.
Normalment, les cerques que es fan en qualsevol buscador d’internet són molt poc visuals: el cercador ens recupera una llista seqüencial d’enllaços sense cap tipus de relació entre ells. Un altre problema són els mots sinònims o polisèmics.
Per solucinar-ho, alguns serveis com Vivísimo et deixen triar el punt de vista del terme que has buscat. Altres serveis volen augmentar la visualització de la cerca textual expressant els resultats amb arbres conceptual o amb facetes que ens mostren les relacions jeràrquiques i les paraules relacionades. Un exemple d’això és iBoogie.
Per buscar imatges es fa amb el text que les envolta, el títol o les etiquetes que les descriuen. Fins fa poc, eren els documentalistes els únics que establien les categories per classificar les imatges. Actualment, però, amb la invenció dels tags, qualsevol usuari pot descriure les imatges.
Ara amb la web 2.0, en què tothom pot participar, els lectors poden ser escriptors o, fins i tot, webmasters gràcies a la facilitat amb què es poden utilitzar aquests recursos. Un altre avantatge és que classificar i indexar és més fiable si molts usuaris deixen els seus tags formant un núvol de tags. Aquests estan ordenats alfabèticament però la mida de les paraules depèn de la seva importància, o sigui, del nombre d’usuaris que l’han utilitzat.
Els tags, però, també tenen inconvenients: els usuaris no són documentalistes i no controlen el vocabulari. Per tant, hi ha sinònims, paraules amb diferents llengües, paraules iguals amb diferent forma (singular o plural)… Tot això fa que es perdi informació.
Enllaç permanent
2 Comentaris
